CONTES DE TALP

TÍTOL: La princesa i el talp
AUTOR: Ramon Girona
EDITORIAL: Labadia de montserrat
IL·LUSTRADOR:Javier Olivares
RESUM: Aquesta és la història de dos regnes. En un, hi ha un castell de vidre on hi viu la princesa. Aquesta té un mirall amb el qual ho veu gairebé tot, i ha dit que només es casarà amb qui sigui capaç de passar-se tot un dia amagat. El príncep, que viu en un castell de pedra, en l'altre regne, ho vol provar... Qui diríeu que el pot ajudar millor: l'àliga, el cèrvol, l'esturió o el talp?


TÍTOL: El talp i la lluna rebonica   
EDITORIAL: Beascosa.
IL·LUSTRADOR: Vanessa Cabban.
Resum: El talp creu que la lluna és la cosa més rebonica que ha vist mai. I la vol tenir. Però fer caure la lluna del cel no és feina fácil ! El talp veu la lluna i es queda bocabadat. Li sembla una perla blanca o una moneda d’argent ! Per això decideix que se la vol endur al seu cau. Intenta agafar-la saltant, amb un pal, a cops d’aglà, enfilant-se a un arbre, mentrestant va despertant a tots els seus amics del bosc. Quan es pensa que ja la té… la trenca ! Aleshores el conill, l’eriçó i l’esquirol li fan veure que la mirava a través de un bassal d’aigua i un núvol l’havia tapat, li expliquen que és impossible fer caure a la lluna. Tots quatre miren a la lluna al cel, és rebonica !




TÍTOL: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap. 
TRADUCCIÓ: Maria Viu.EDITORIAL: Kalandraka.
RESUM: Un dia la talpeta treu el cap de sota terra i li cau una caqueta damunt del seu cap. Vol saber qui li ha fet allò, així que comença a preguntar als animals que es troba (a la coloma, al cavall, al conill, a la cabra, a la vaca i al porc). Aleshores es troba a unes mosques grosses i li diuen que ha sigut un gos. Descobreix que ha sigut Sant Pere, el gos del carnisser, així que s’enfila a la caseta del gos i es fa una caqueta a sobre seu.



TÍTOL: El pagès i els talps.
IL·LUSTRADORA: Rosa M. Curto.
EDITORIAL: La Galera.
RESUM: L’Enric té un hort molt ben cuidat. Un dia, una família de talps passa per allà, decideixen quedar-s’hi i menjar-se els naps. El pagès comença a enginyar trampes, cada vegada més creatives, però l’únic que aconsegueix és que els talps s’ho passin d’allò més bé. Aquests animals es pensaven que l’Enric els volia divertir ! Arriba un dia en que el pagès es desespera, i els talps li diuen que ho hauria pogut dir abans ! Així que des d’aleshores, conviuen tots plegats a l’hort !.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada